Hi havia una vegada….

Hi havia una vegada una noia que s’havia esforçat molt pels exàmens de la universitat. Portava un mes anant de cul i gairebé no sortia per a poder estudiar lo suficient per aprobar i així conservar la beca.
El dia de l’últim exàmen es va aixecar més d’hora del normal per arribar abans a la universitat i així repassar el que li quedava en dubte de l’exàmen. A més al sortir havia de quedar amb un amic per despedir-se a l’aeroport, ja que ell se’n anava a fer de missioner d’una ONG, així que ella es va posar talons per semblar més alta, tot i que el metge li havia prohibit uns mesos abans a causa d’una lesió als turmells.

Era un dia de molta calor, així que es va posar una samarreta bastant escotada, va agafar els apunts i va sortir sense esmorzar va sortir corrents de casa. Va creuar el carrer per on no hi havia pas de zebra i en vermell, entremig dels cotxes i en un segon va succeïr tot:
Va perdre el món de vista, un cop de calor, barrejat amb el soroll de l’estomag, i el passar d’estar quieta a còrrer, ho van provocar. Va deixar de veure, però no de mirar, va torçar el turmell a causa dels talons tan alts que portava i es va precipitar cap al terra deixant anar al vent els apunts que portava a la mà que es van escampar per tot el carrer de casa seva. Al arribar al terra, els conductors dels cotxes van sortir corrents dels seus vehicles per a uns recollir-la del terra, i els altres recollir els apunts que estaven escampats per tot l’asfalt.
La van col·locar a terra en un lloc segur al costat d’un aparador de pintures i parquets, amb les cames cap amunt. Un home d’uns 30 anys ben guapot (segurament gay, ja que ens trobem a la Gayxample, el barri homosexual de Barcelona) va agafar el seu mobil d’ùltima generació amb tecnologia Wap, Gps, i un munt de pijadetes varies només per fer una trucada a una ambulància que es podia realitzar des de la cabina que tenien a un metre, pero tot sigui per donar-li diners al Sr Telefonica, i que es pugui pagar unes vacanses ben merescudes al carib amb la seva família.
En aquell moment la noia va recobrar el coneixement i va dir: “No! no truquis a una ambulància que tinc un exàmen i no puc anar a l’hospital!.
I en aquest estat va anar a l’exàmen… així que si suspén no sera culpa seva, ni de no haver estudiat lo suficient.

El desenllaç del conte el sabré el dia en que la noia vagi altre cop a la universitat a veure la seva nota penjada al suro i pugui bufar alleujada…

Gina

View posts by Gina
Gina Tost fue precursora del vídeo online en el Internet, antes de la invención de YouTube. Periodista con amplia experiencia especializada en tecnología, videojuegos, economía mobile y startups. Ha trabajado para cadenas de televisión, emisoras de radio, periódicos y webs de todo el mundo, incluyendo España, Latinoamérica, Estados Unidos o Japón entre otros. Autora de “Vida Extra” – Ed. Columna (Català) y Ed. Grijalbo (Español), un libro sobre historia y diseño de videojuegos. Actualmente Gina es considerada TOP 100 European Founders por The Hundert Magazine por haver fundado la empresa Geenapp.

2 Comments

  1. Le_FreaK
    15 junio 2004

    Jo podria explicarte la historia d’un missioner ke despres de molts anys esforçant-se per els seves missions y fer una gran missió al final no va aconseguir res de profit doncs els seus companys de missions no van donar la talla cuan tocaba. El fet no es l’exit o la derrota, el fet es disfrutar cada instant y cada petit logro per a tal d’assolir la felicitat. El missioner no va aconseguir el seu objectiu, pero tot i aixi no es va deixar ensorrar per que sabia k hi hauria mes oportunitats mes endvant. El ke vull dir es ke no serveix de res preocupar-se per ke en algun moment “pot ser ke tinguis un problema”, nomes serveix d’alguna cosa preocupar-se si realment tens un problema y fer per resoldrel, al resta del temps es “preocupació perduda”. 🙂

    P.D: No cal ke et posis talons per ser mes alta ni mes esbelta, ni escots per enlluernar ni ser mes espatarrant. En comptes d’aixo posat grans dosis de simpatia y sigues tu mateixa i es tot el que mai et fara falta.

  2. mia
    25 octubre 2007

    Osti tu, estic xafardejant l’històric de Ginatonic i va i em trobo amb aquesta història. Em sembla que el noi guapot que volia trucar a l’ambulància és el meu marit, que treballa de taxista i justament per aquelles dates em va explicar una història així dient que s’havia quedat astorat, i que és molt més important la salut que un examen. (I no, no és gai)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Scroll to top