El pit de la Gina

Ayer salia un chiste como este en el Diario de Terrassa. Me hizo gracia. Pero me parece que hace más gracias si salgo yo (que me llamo Gina) en el chiste y no una cualquiera. Bueno, este chiste solo puede entenderlo quien sea de Espanya o sepa que al personaje fotografiado (Carod Rovira) ha tenido … seguir leyendo

114358417510323635

Ya empieza el calorcito y yo sin saberme la futura canción del verano… Alguien se ofrece para un masaje? Estoy muerta…. Ufff…   PD: Gracias por todos los mensajes de ayer dando apoyo a la chocolaterapia, mis amigas en tratamiento lo agradecen. Quien quiera apuntarse a una fiesta de chocolate que me lo diga. Funciona … seguir leyendo

Chocolaterapia

Chocolaterapia. Esta palabra define mi fiesta del Sabado noche. Me fui a casa de Marta a preparar galletas para hacer una cena nutrituiva a base de galletas de chocolate y muffins de chocolate.Como nos faltaban ingredientes tuvimos que recurrir al Sr. Cabrapbo que cierra tarde los Sabados, y de paso llamabamos al pise de Lenita. … seguir leyendo

Harry Potter

Pues si, como algunas clases son un tostón (por no decir una mierda) como Legislación o Marketing pues me dedico a tomar apuntes de los mios. Estos son unos apuntes mios de legislación. A ver, no es que no escuche, sino que me dedico más a la parte creativa de la asignatura. Si un dia … seguir leyendo

Mi cena

Fiesta saturday night's fever!! Como el miercoles fue mi cumple (gracias) lo celebré en una cena intima con mis mejores amigas. Estaban: Anqui, Cristina Bezoya, Cristina Monjas, Marina y Marta. MENU DE CENA: – Pizzas raras de alberginia, tomate y mozarela con oregano al horno – Ensalada de espinacas frescas con pera, kiwi y zanahoria … seguir leyendo

Ja deu ser l’edat…

AAAAAAAAHHH…!!! (suspiro)… ara faré molta enveja a qui encara no té vacances peró avui m’he llevat a les 12 del migdia, surto a la nit de parranda i durant el dia mai sé què fer. És aquest «no saber què fer» el que em fa optar per l’opció fàcil i barata: LA TELE. Per començar … seguir leyendo

Hi havia una vegada….

Hi havia una vegada una noia que s’havia esforçat molt pels exàmens de la universitat. Portava un mes anant de cul i gairebé no sortia per a poder estudiar lo suficient per aprobar i així conservar la beca. El dia de l’últim exàmen es va aixecar més d’hora del normal per arribar abans a la … seguir leyendo

Vacances merescudes

Ja s’han acabat els exàmens i això significa que l’últim més l’he passat MOLT MALAMENT, patint, suant, plorant i volent deixar d’estudiar i posar-me a treballar en un McDonalds o una altra cadena de menjar ràpid, perque el món laboral, i en concret el del disseny, està molt malament. Total, què són 5 anys pagant … seguir leyendo

Molta, molta incultura…

Una cosa que no soporto de la gent (siguin polítics, tietes, detectius privats o cantants de copla sevillana) és que parli del que no saben. I defineixo a «aquell que parla del que no sap» amb les paraules: -Persona d’experiència a la vida limitada, falta d’autoestima que deixa anar paraules només per participar en una … seguir leyendo

El món d’avui

Gran dia per a recordar: Com pot ser que una pedra que deu fer 1cm x 1cm (pulida i neta, tot s’ha de dir) pugui valdre 6€? Potser sóc jo que sóc una mica «tacaña», però des d’aquí faig una crida als venedors de pedres que abusen de la gent adicta a treballar amb les … seguir leyendo